restaurant
1. adj. Restaurador.
2. m. [ ant. ] Reforçant, reconstituent.
Sabeu quan i on va apareixer el primer restaurant? Sabeu el perqué d'aquest nom? Fa segles la única forma que tenien els viatjants, que anaven pel món, de trobar aliment i un lloc on descansar era en els hostals, habilitats per famílies que cambiaven un poc de menjar per uns quant diners.
El restaurant com a tal, el lloc on podem anar a menjar i descansar un poc, es situa per primera vegada a la Rue du Poulies, París, França, l'any 1765. Allí Boulanger, el propietari, servia plats sencills acompanyats d'un poc de vi. Per anunciar-ho posà a la porta un cartell que dia, en llatí vulgar:
Sabeu quan i on va apareixer el primer restaurant? Sabeu el perqué d'aquest nom? Fa segles la única forma que tenien els viatjants, que anaven pel món, de trobar aliment i un lloc on descansar era en els hostals, habilitats per famílies que cambiaven un poc de menjar per uns quant diners.
El restaurant com a tal, el lloc on podem anar a menjar i descansar un poc, es situa per primera vegada a la Rue du Poulies, París, França, l'any 1765. Allí Boulanger, el propietari, servia plats sencills acompanyats d'un poc de vi. Per anunciar-ho posà a la porta un cartell que dia, en llatí vulgar:
"Venite ad me omnes qui stomacho laboratis et ego restaurabo vos."
Que traduït seria com: "veniu a mi homes d'estomac cansat i jo vos restauraré." (Per alguna cosa ha servit el curset de llatí del Blai -No liu digueu a ningú pero ua copiat-). Aquesta frase tingué tant d'exit, que la gent començà a anomenar a aquests llocs "restaurants" on anaven a "restaurar-se". (A França la gent els anomena "Boulangeries" en honor al seu inventor).
